dimarts, 9 de setembre del 2008

REPORT GP COPENHAGEN (II)

Després de dormir plàcidament la primera nit a Copenhagen ens aixequem a mig matí per anar a fer turisme, recollim en Marc i Doray i els hi expliquem la situació surrealista de la nit passada. Arribem al centre de Copenhagen i sense plànol ni guia ens perdem pels carrerons del centre, a mi és la manera que més m'agrada de conèixer una ciutat :P, trobem un canal d'on surten barques que naveguen pels cànals amb una guia que et va explicant lo típic de la ciutat, pujem i resulta ser un gran viatge molt bé de preu, quasi que ja hem vist tot Copenhagen després d'això, seguidament anem a la cerca d'on lloc on endrapar, és curiós la manera que tenen alguns d'anunciar-se dins la ciutat, es posa una persona amb un gran cartell i allà es queda aguantant el pal mentre llegeix un llibre o passa l'estona de la manera que pot. Ens decidim per un buffet lliure estil magrebí, no estava del tot malament pel preu i la ciutat on estàvem però en general no va agradar massa; decidim fer el cafè en un altre lloc i aprofitar per fer unes partides, el lloc escollit és un local de cafès per emportar o prendre allà, anem al pis d'adalt i ens tirem una bona estona jugant al mus i testejant t2. El camí de tornada és un èxode, potser ens vam estar més d'una hora caminant buscant l'estació de metro, ja que les indicacions errònees de random danesa ens van enviar en direcció contrària :/, finalment arribem a l'hotel i intentem jugar una partida de pòquer, frustrada perquè el rata no sap barrejar i doblega un as :/, així que a sopar, i aquí és on comença el meu infern personal....sentat a la taula del mcdonalds començo a notar un lleuger dolor a l'esquena, reso perquè no sigui el que em penso que és però ja tinc molta experiència en això i reconeixo clarament el que és un principi d'atac de pedra/còlic nefrític, si alguna vegada l'heu patit ja sabeu que se sent, sinó només us puc dir que és un dels dolors més intensos que pot sufrir una persona potser només superat per una nit de roncades d'en Corbella xD, doncs res, vaig a l'habitació a buscar un calmant, em poso a la banyera amb aigua bullent però no serveix, així que baixo i informo de la meva situació als companys, que es porten de puta mare i es mobilitzen a l'instant, he d'anar a l'hospital abans que la cosa empitjori..., sortim a l'aparcament i hi ha dos cotxes de policia, ja tots els comerços començàven a tancar, crec que eren sobre les 21-21:30, amablement el policia truca un taxi i ens diu que en vint minuts estarà aquí, mentrestant, un grup de marroquins està congregat a una de les portes del centre comercial, els policies vigilant-los i jo posseït pel dolor amunt i avall esperant el taxi, passa mitja hora llarga i el taxi no ve, estem al cul del món i dubto que sàpiga arribar, en Doray truca a un altre taxi, diuen que n'envien un i tampoc arriba, ja no sé quan temps ha passat, la policia ha marxat davant els aplaudiments dels marroquins, que es posen a fer need for speed al parking amb derrapades i arrancades cremant roda, jo mentrestant continuo amunt i avall amb posse de Chiquito de la Calzada perquè us feu una idea, estava totalment owned; mentres els companys buscant un taxi o similar i per fi en Narcís truca que ha trobat un taxi de casualitat a la carretera del darrera, anem atravessant el grup de marroquins i sortim disparats a l'hospital més proper, no recordo el nom però no era un gran hospital, més aviat suposo que era similar a un CAP, allà intento explicar en anglès amb l'ajuda del rata el que em passa, em donen un supositori o una pastilla ara no ho recordo i em tornen a la sala d'espera..., passen els minuts i res, no sé que m'han donat però no em fa efecte, acabo tirat a la sala d'espera mort de son, de cansanci i de dolor, finalment em criden, no sé quant de temps ha passat però deuen ser ben bé la una o les dues de la nit; entro al box i explico a la doctora el que em passa, li dic que em posi nolotil en vena que és la unica manera que em passi i em respòn que a Dinamarca està prohibit, owwwwneeeddd!!!! ara si que l'hem cagat, em diu que el més fort que té és un supositori de nosequè i que aquest lloc no té unitat de rinologia, això si, molt amable i atenta i consultant per telèfon amb un altre hospital el que em podia fer; al final decidim anar a l'hospital general de Copenhagen, tot i que em trobava millor el dolor persistia i tinc vuit anys d'experiència en aquests temes, així que res, un altre taxi i cap a Herlev Hospital. Deu minuts després desembarquem davant el que sembla un hospital desert, a l'entrada no hi ha ningú, passadissos immensos i quinze plantes i no veiem ningú?? patejem i patejem fins que decidim pujar un pis, a la porta ens trobem un infemer en patinet???? resulta que és tant gran que allà el personal va motoritzat ^_^, amablement ens condueix a urgències o el que sembla ser-ho, allà una altre vegada em diuen que el que m'han donat és el més fort que tenen, estic flipant per moments, insisteixo que tinc molt de dolor i em passen a dins on m'atendrà un metge que parla castellà, de puta mare!, resulta ser un noi de Venezuela molt jovenet que es diu com jo :P, li explico el tema i m'ingressa per fer-me unes proves, seguidament em treuen mil litres de sang i em foten una via per la vena, em marejo i em quedo ko, ingresso i em fan vàries proves, sembla ser que els nivells a la meva sang de no sé quina cosa no són els correctes i em troben a més petites pedres, em posen una injecció radioactiva per veure el drenatge dels meus ronyons i tampoc funcionen bé..., wueno, l'important és que aguanti fins la tornada..., em donen l'alta al vespre i me'n torno a l'hotel, estem situats a divendres nit ara mateix i el Gp és dissabte al matí, hauria de quedar-me i reposar a l'hotel però no em venia de gust quedar-me sol menjant-me el tarro, així que anem a internet a imprimir la meva baralla (pegues de tenir les cartes en asiàtic, que no em sé el nom de moltes :/), i em preparo totes les coses per l'endemà. Acaba aquí el relat del segon i tercer dia, poc a veure amb el màgic i poc interessant pel lector, però així quedarà a mode de diari personal pel meu record :P